Full dominical 4/06/2017

PROP DE VOSALTRES

Pelegrinatge diocesà a Lourdes

L’HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES organitza un any més el pelegrinatge diocesà a la gruta on la Mare de Déu es va aparèixer a santa Bernardette. Ja sumen trenta-dos els anys en què els membres d’aquesta associació es lliuren en cos i ànima al servei dels malalts, familiars i feligresos en general amb la finalitat que puguin estar presents durant uns dies a la ciutat de Lourdes per pregar davant la Mare de Déu. També li demanen per la seva salut corporal i espiritual.

El pelegrinatge d’enguany té quatre dies de durada: des de dijous, 29 de juny, fins a diumenge, 2 de juliol. Els responsables de l’Hospitalitat han elaborat un tríptic en el qual figura el programa detallat de totes les activitats previstes, els consells pertinents per a la inscripció i altres detalls organitzatius. Ha estat distribuït a totes les parròquies i comunitats amb la pretensió que tothom se senti convidat a participar-hi.

En el meu cas, em sento obligat ja des d’ara amb aquest escrit a col·laborar-hi, sol·licitant-vos la pregària per aquest objectiu, així com convidant-vos a participar en el pelegrinatge. Manté el caràcter diocesà que, d’alguna manera, vincula totes les parròquies i comunitats, i ha donat mostres suficients d’ajudar durant aquests anys als mancats de recursos, a més de fomentar la preocupació i l’atenció als malalts. Em consta que alguns porten des del principi organitzant i col·laborant-t’hi; que hi han passat molts voluntaris prestant el seu esforç, la seva alegria i la seva pregària; que habitualment hi participen joves, que descobreixen la grandesa de la dedicació als malalts, oblidant els seus gustos i preferències personals; que molts sacerdots hi contribueixen fent-ne difusió, així com amb l’atenció pastoral i, finalment, que la diòcesi ha fet seva aquesta activitat que beneficia tants malalts i persones amb mobilitat reduïda.

Mai agrairem prou tanta dedicació i servei desinteressat. En nom de tots vosaltres, ho faig amb sinceritat de cor. És una atenció que no es redueix a uns dies de festa sinó que s’allarga tot l’any, col·laborant amb altres organismes i moviments apostòlics de Pastoral de la Salut i de Pietat Popular. Al febrer, amb motiu de la festa anual de la Mare de Déu de Lourdes, se celebra la Santa Missa de forma solemne a la Catedral. Al maig, amb motiu de la Pasqua del Malalt, es recorda i es visita gran quantitat de residències i famílies amb malalts i ancians. Durant tot l’any les parròquies i comunitats presten una especial atenció a persones mancades de salut. Els cristians no podem oblidar aquesta realitat, que afecta de forma radical tants germans nostres; més aviat al contrari, la nostra fe ens impulsa a una constant preocupació per aquells que tenen dificultats, seguint l’actitud manifestada pel Senyor cap els malalts que es creuaven en el seu camí, guarint-los, per donar a conèixer el seu Regne.

L’any passat, vaig participar per primera vegada com a Bisbe d’aquesta diòcesi al pelegrinatge a Lourdes. He de manifestar amb sinceritat que no tinc més que paraules d’elogi i reconeixement per a tots els assistents. L’actitud mostrada per tots cap als malalts; la disposició davant els actes religiosos, el rigor davant l’horari i la col·laboració entusiasta davant de qualsevol circumstància. En fi, un regal de Déu per a mi, que poso a la vostra consideració per sol·licitar la participació de tots. Comprendreu ara, doncs, l’afirmació anterior parlant de la meva obligació.

† Salvador Giménez Valls Bisbe de Lleida

Lourdes, darreres noticies

Noticia recent de Lourdes: Va succeir el passat 11 de maig i el cas es troba en fase d’investigació

«Ya no los necesito», le dijo una niña sorda a su madre en Lourdes: y se quitó los audífonos

Se trata de una niña de 6 años, sorda de nacimiento, que inexplicablemente recuperó la audición el pasado 11 de mayo. La pequeña se encontraba junto con su familia en Lourdes en el ámbito de una peregrinación organizada por la sección lombarda de Unitalsi (Unión Nacional Italiana para el Transporte de Enfermos [Ammalati] a Lourdes y Santuarios Internacionales), que llevaba a la localidad de las apariciones a 225 peregrinos provenientes de las parroquias del suroeste de Milán.

La niña llegó a Lourdes con su madre, su hermano pequeño y la abuela. Viven en Liguria y se sumaron a la peregrinación en el último momento.

Càrol Garcia Murillo, missionera de Nostra Senyora d'Àfrica

Càrol Garcia és missionera de les germanes de Nostra Senyora d'Àfrica i, des que una malaltia respiratòria greu la va fer tornar a casa, tira endavant la vocació des d'Almacelles. La seva experiència en diferents països africans li va deixar "una profunda empremta", tal com explica en aquesta entrevista realitzada per Laia Paris, alumna de secundària del col·legi Claver de Raimat. Aquí parla d'estima, d'esperança i de com "des de la meva cadira de rodes, continuo apostant per una terra més justa per a tota la humanitat" (veure Testimonis).

La darrera lliçó de Mossèn Martí Sandiumenge

Per: Jordi Curcó

El vespre del passat dijous 10 de setembre, arribat a casa després d’haver assistit al funeral de Mn. Martí Sandiumenge, quan encara no se m’havia esborrat la imatge de la Catedral Nova plena de gom a gom, amb desenes i desenes de lleidatans emocionats i agraïts, acomiadant-lo; vaig rebre un missatge d’un bon amic: Jordi, si tens pensat escriure un article recordant al nostre Martí, et suggereixo el titular: “La darrera lliçó de Mn. Martí Sandiumenge”. Vaig contestar-li un Ok!, era el millor titular possible.

No per esperada, la noticia del seu traspàs ens deixà talment tristos a molts. Una tristor que embolcallada d’agraïment i reconeixement, alhora que bressolada per l’esperança, es feu present en tota la celebració de comiat fent més feixuc un sentiment generalitzat de pèrdua. 

Mn. Ramon Prat, que com Administrador Diocesà presidí l’Eucaristia concelebrada per un gran nombre dels seus companys mossens, encertà quan en la seva homilia definí a Mn. Martí com un “Lleidatà i cristià de soca-rel, que visqué amb veritable passió per Crist i per la terra, havent estat un bon ciutadà i un bon cristià”.

És veritat que fou un bon ciutadà i un bon cristià, en donem testimoni. Però també es cert que en els deu darrers anys, de la seva vida, ha estat a més a més per a tots, un entranyable mossèn que ha estimat a tothom: “Vull seguir Jesucrist tots els dies de la meva vida i vull ser-li sempre fidel, conscient de la meva fragilitat humana”, va escriure ell en el llibret de la seva ordenació sacerdotal el 18 de setembre de 2005 i així ho ha fet fins al final de la seva vida. 

Avui, Mn. Martí hagués celebrat el seu desè aniversari sacerdotal. Sacerdoci de vocació tardana, que exercí en aquests gairebé darrers deu anys, en un bon grapat de pobles: Almatret, Llardecans, Sarroca, Torrebesses, Bellaguarda, Bovera, La Granadella i les Borges Blanques. Si pregunteu a la gent d’aquests pobles,  quin record en tenen de Mn. Martí, la resposta és unànime: “Ens va estimar molt i nosaltres també a ell”. Pregunteu també als feligresos de les parròquies de Sant Salvador de Pardinyes i de la Verge dels Pobres del Secà de Sant Pere de Lleida, la resposta serà la mateixa o semblant.

Però és que Mn. Martí era a tot arreu, a tota trobada, aplec, festa.....pregunteu als de Llardecans com sempre que va poder, abans com a fidel i després com a concelebrant, acudia cada 10 de desembre a la festa de la Mare de Déu de Loreto. A la del Sant Crist de Gràcia de la Granadella, on el passat dilluns en la Missa de Festa Major tothom pregà per ell. A l’Aplec de la Mare de Déu de les Garrigues, al Soleràs o a la festa de Santa Teresa Jornet, a les Germanetes d’Aitona.

I a Lleida, la seva estimada ciutat, Mn. Sandiumenge era un més en gairebé totes les festes i celebracions populars i religiosos. Congregant dels Dolors, com a bon veí del carrer Cavallers on durant molts anys tingué la seva botiga, sempre que va poder anà a la Processó dels Dolors el Diumenge de Rams i quan arribava juliol no faltava a del Carme, ni a la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, ni tampoc als actes en honor de la Patrona de Lleida la Verge Blanca de l’Acadèmia. Recordo la seva cara de felicitat l’11 de maig de 2012, quan va tenir l’honor, coma sacerdot fill de Lleida, de ser aquell any el predicador en l’Ofici del Patró Sant Anastasi.

Se sumava també a totes les concelebracions de festes patronals, com la de la seva parròquia de Santa Teresina, a la que professava especial devoció. I cada 15 d’octubre, pujava de bon matí al convent de les Carmelites de la Caparrella per celebrar la festa de Santa Teresa de Jesús i el 27 d’abril no faltava mai a la concelebració de la festa de “La Moreneta” a la Catedral.

Mn. Martí tenia alhora una total disponibilitat per a tothom i molt especialment pels més necessitats, els pobres i els malalts. Ho practicà tota la seva vida, servint a les persones amb discapacitat en la seva estimada FRATER, havent estat el seu consiliari fins la seva mort; i atenen els malats de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, de la que en fou també president. Que feliç va ser en la peregrinació d’enguany!. L’hem vist molts i molts cops empenyen cadires de minusvàlids i acompanyant malalts, però el que no sabem és a quantes persones necessitades  haurà ajudat econòmicament  des de l’anonimat?. Així, la seva botiga al cap damunt del carrer Cavallers fou durant els anys que la tingué oberta, a banda d’un establiment comercial, un indret d’acolliment per a tot aquell que s’hi apropava amb qualsevol necessitat. Quans llençols, mantes, samarretes o calçotets no va donar per vestir als pobres en la seva botiga aquell botiguer exemplar?. I és que Mn. Martí va ser al final de la seva vida capellà, sí.!...però era un home del poble, un més, alegre, cordial, molt conversador i entranyable. Estimava i es feia estimar.

No voldria cloure sense referir-me a la seva activitat entusiasta en la Comissió Pro Canonització del Beat Francesc Castelló, on vam viure plegats el treball incansable per arribar al goig de la seva beatificació. Com treballà ell i com ens feia pencar a tots, per a que el “seu Francesc” fos més conegut!. El neguitejava que el testimoni i exemple d’aquest jove màrtir no arribés a més gent i s’esforçava per donar-lo a conèixer arreu. Ha estat un puntal de la Comissió i també nosaltres el trobarem a faltar i molt, especialment en la propera festa del Beat el 28 de setembre, on l’encomanarem al seu bon amic Fransisco, com ell l’anomenava.

“Quan estimem, anticipem el Cel i ell va tastar el Cel en la seva vida”, digué Mn. Prat al final del comiat a la Catedral. Jo afegiria que Martí Sandiumenge, el mossèn, el ciutadà i l’amic de tots, amb la seva vida i el seu exemple ens deixà tastar a tots una mica d’aquest Cel i ara, amb la seva mort, ens ha donat la seva darrera lliçó.  
Descansa en Pau,  amic Martí...

Eucaristía del mes de març

Triple celebració a la Parròquia de Sant Pere

La Parròquia de Sant Pere, al cor de la ciutat de Lleida, va acollir el passat 11 de març una triple celebració en un mateix dia. Per un costat, l’aniversari de la beatificació de Francesc Castelló; per un altre, l’inici de les 24 hores de Pregària, que enguany han estat adreçades especialment a l’Església perseguida arreu del món, i en tercer lloc, en coincidir el dia amb la missa mensual de l’Hospitalitat de Lourdes.

Així ho va explicar el delegat diocesà de Litúrgia i Espiritualitat i, alhora, postulador de la causa pro canonització de Francesc Castelló, Mn. Gerard Soler, a una església plena de gom a gom, abans que el bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, comencés la celebració eucarística, que va estar concelebrada per un nodrit grup de mossens, entre qui hi havia els dos vicaris de la diòcesi i, també, dos preveres jesuïtes, arribats de l’Institut Químic de Sarrià.