Càrol Garcia és
missionera de les germanes de Nostra Senyora
d'Àfrica i, des que una malaltia respiratòria greu la va fer tornar a
casa, tira endavant la vocació des d'Almacelles. La
seva experiència en diferents països africans li va deixar
"una profunda empremta", tal com explica en aquesta entrevista
realitzada per Laia
Paris, alumna de secundària del col·legi Claver de
Raimat. Aquí parla d'estima, d'esperança i de com "des de la
meva cadira de rodes, continuo apostant per una terra més justa per a tota la
humanitat" (veure Testimonis).
L'etapa missionera de Càrol Garcia va durar quatre anys. Va passar un temps a Uganda i també a Kènia, Tanzània i Algèria, mentre feia el noviciat i el postulantat per entrar a la família religiosa de les germanes blanques. Temps d'estudi i d'acció pastoral. A Kisubi, en concret, va acompanyar gent molt jove que patia la sida i que afrontaven aquest dol "amb naturalitat" perquè "la mort forma part de la vida". Aquella època la descriu com una "escola de vida" que encara l'ajuda davant la pèrdua de mobilitat i la dependència dels altres.
En el seu treball personal, la fe en Déu és fonamental i la viu des d'una espiritualitat ignasiana –va estudiar de jove al Col·legi Claver a Raïmat i les germanes missioneres de Nostra Senyora d'Àfrica també tenen en Sant Ignasi una referència–. Aquesta fe l'ha ajudat a entendre què significa sentir-se "pobre" així com també la manera com Jesús va assumir la creu. Avui, a punt de celebrar 42 anys, reconeix amb un somriure que un carnet l'identifica com a "gran discapacitada". Però això, assegura, no li ha pres l'esperança: "Malgrat el deteriorament físic, sóc aquí encara per alguna cosa i la vida continua tenint molt de sentit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada