Per a mi l´experiència de Lourdes ha esta realment
positiva. Jo anava amb la idea d’ajudar a gent gran, però finalment ells em van
ajudar més a mi que jo a ells.
Tot va començar amb un trajecte d’unes 6 hores, en el
qual vam parar a Pont de Montanyana. Allí vam tenir la primera presa de
contacte amb els malalts. Vam continuar el trajecte amb cançons i una ronda de
noms i presentacions. Al arribar vam ajudar a portar l’equipatge als malalts.
Malgrat tot això, El primer dia va ser molt “light”, vam arribar, vam dinar,
vam anar a missa, vam sopar i vam acabar el dia amb un xarrada del senyor Bisbe
i el més important la reflexió del joves per acabar el dia. Personalment,
aquest moment de reflexió és el que més m’ha agradat de Lourdes: cada nit ens
feien recordar un nom propi, una imatge i un sentiment que ens hagués marcat
durant la jornada.
Respecte al segon dia no hi ha molt a dir, vam fer una
caminada pel poble de la Bernadette. Allà ens van fer una visita per la
església. Per la tarda va arribar un dels moments més esperats: la festa dels
malalts. Allí tots els joves vam fer espectacles per animar a la gent més gran,
ja pot ser un ball, una cançó, un teatre… Va ser una cosa realment especial
perquè tot i tothom hi tenia lloc.
Finalment va arribar el dia més especial i més fort: el
dissabte. Vam començar amb una missa catalana a la gruta, on vam poder conèixer
a altres voluntaris de la nostra edat de Jesuïtes Barcelona. Per la tarda vam
celebrar una cerimònia en una basílica molt gran amb gent de diferents països i
en últim lloc la processó de les torxes on tots vam poder gaudir i aprendre a
pregar d’una altra manera.
L’últim dia vam celebrar una missa internacional. Després
va arribar el moment de regals, on malalt i voluntari intercanviaven un
obsequi. I per últim vam agafar el bus i cap a Vielha. Allà vam dinar, ens vam
acomiadar i vam agafar el bus cap a Lleida.
Però el més important d’aquesta experiència ha estat el
fet d´ajudar a gent que no coneixies de res i que ells tu agreixin tant. Veure
els ulls de felicitat dels malalts es un dels millors sentiments que he viscut
en la meva vida.
Ben segur que tornaré l’any que ve.
Pau Jorge Curia
3r ESO, Col·legi Claver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada