Per: Jordi Curcó
El vespre del passat dijous 10 de setembre, arribat a casa després d’haver assistit al funeral de Mn. Martí Sandiumenge, quan encara no se m’havia esborrat la imatge de la Catedral Nova plena de gom a gom, amb desenes i desenes de lleidatans emocionats i agraïts, acomiadant-lo; vaig rebre un missatge d’un bon amic: Jordi, si tens pensat escriure un article recordant al nostre Martí, et suggereixo el titular: “La darrera lliçó de Mn. Martí Sandiumenge”. Vaig contestar-li un Ok!, era el millor titular possible.
No per esperada, la noticia del seu traspàs ens deixà talment tristos a molts. Una tristor que embolcallada d’agraïment i reconeixement, alhora que bressolada per l’esperança, es feu present en tota la celebració de comiat fent més feixuc un sentiment generalitzat de pèrdua.
Mn. Ramon Prat, que com Administrador Diocesà presidí l’Eucaristia concelebrada per un gran nombre dels seus companys mossens, encertà quan en la seva homilia definí a Mn. Martí com un “Lleidatà i cristià de soca-rel, que visqué amb veritable passió per Crist i per la terra, havent estat un bon ciutadà i un bon cristià”.
Mn. Ramon Prat, que com Administrador Diocesà presidí l’Eucaristia concelebrada per un gran nombre dels seus companys mossens, encertà quan en la seva homilia definí a Mn. Martí com un “Lleidatà i cristià de soca-rel, que visqué amb veritable passió per Crist i per la terra, havent estat un bon ciutadà i un bon cristià”.
És veritat que fou un bon ciutadà i un bon cristià, en donem testimoni. Però també es cert que en els deu darrers anys, de la seva vida, ha estat a més a més per a tots, un entranyable mossèn que ha estimat a tothom: “Vull seguir Jesucrist tots els dies de la meva vida i vull ser-li sempre fidel, conscient de la meva fragilitat humana”, va escriure ell en el llibret de la seva ordenació sacerdotal el 18 de setembre de 2005 i així ho ha fet fins al final de la seva vida.
Avui, Mn. Martí hagués celebrat el seu desè aniversari sacerdotal. Sacerdoci de vocació tardana, que exercí en aquests gairebé darrers deu anys, en un bon grapat de pobles: Almatret, Llardecans, Sarroca, Torrebesses, Bellaguarda, Bovera,
Però és que Mn. Martí era a tot arreu, a tota trobada, aplec, festa.....pregunteu als de Llardecans com sempre que va poder, abans com a fidel i després com a concelebrant, acudia cada 10 de desembre a la festa de la Mare de Déu de Loreto. A la del Sant Crist de Gràcia de la Granadella , on el passat dilluns en la Missa de Festa Major tothom pregà per ell. A l’Aplec de la Mare de Déu de les Garrigues, al Soleràs o a la festa de Santa Teresa Jornet, a les Germanetes d’Aitona.
I a Lleida, la seva estimada ciutat, Mn. Sandiumenge era un més en gairebé totes les festes i celebracions populars i religiosos. Congregant dels Dolors, com a bon veí del carrer Cavallers on durant molts anys tingué la seva botiga, sempre que va poder anà a la Processó dels Dolors el Diumenge de Rams i quan arribava juliol no faltava a del Carme, ni a la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, ni tampoc als actes en honor de la Patrona de Lleida la Verge Blanca de l’Acadèmia. Recordo la seva cara de felicitat l’11 de maig de 2012, quan va tenir l’honor, coma sacerdot fill de Lleida, de ser aquell any el predicador en l’Ofici del Patró Sant Anastasi.
Se sumava també a totes les concelebracions de festes patronals, com la de la seva parròquia de Santa Teresina, a la que professava especial devoció. I cada 15 d’octubre, pujava de bon matí al convent de les Carmelites de la Caparrella per celebrar la festa de Santa Teresa de Jesús i el 27 d’abril no faltava mai a la concelebració de la festa de “La Moreneta ” a la Catedral.
Mn. Martí tenia alhora una total disponibilitat per a tothom i molt especialment pels més necessitats, els pobres i els malalts. Ho practicà tota la seva vida, servint a les persones amb discapacitat en la seva estimada FRATER, havent estat el seu consiliari fins la seva mort; i atenen els malats de l’Hospitalitat de
No voldria cloure sense referir-me a la seva activitat entusiasta en
“Quan estimem, anticipem el Cel i ell va tastar el Cel en la seva vida”, digué Mn. Prat al final del comiat a
Descansa en Pau, amic Martí...
